Terra cremada 1-2

L’antagonisme davant del mirall

Davant d’aquest panorama ens les hem de veure les que ens enfrontem a l’actual sistema democràtic i capitalista. Situació que ens condiciona i es manifesta una vegada rere l’altre en els nostres ambients.
    En aquests últims deu o quinze anys a Barcelona veiem que les lluites cada vegada s’han anat fragmentant més i ha portat als moviments antagonistes a disgregar-se en petits grups que s’han especialitzat en diverses lluites (antifeixisme, ecologisme, okupació, feminisme, presisme, etc…). Això ha donat lloc a una infinitat de centres socials okupats, col·lectius, publicacions, editorials, ateneus, biblioteques, etc… com també a introduir aspectes que abans no es tenien massa en compte (gènere, alliberament animal, ecologisme radical). En definitiva, sembla ser que, aparentment,  l’antagonisme polític està en un bon estat de salut -el número de militats respecte a finals dels noranta és visiblement superior- però en realitat només és això, una aparença: la disgregació passa factura. Sembla ser que abans també existien lluites concretes i parcials però algunes d’elles van tenir un fort caràcter aglutinador com van ser l’antifeixisme o l’okupació; aquest fet va permetre un major coneixement i coordinació entre els diferents barris, es tenien clar els moments que es necessitava sortir al carrer amb força i solidaritzar-se davants els moments repressius. Ara, en canvi, no existeix una pràctica conjunta, cada una es queda al seu cercle, ens movem i ens coneixem menys entre els barris, les activitats i les convocatòries difícilment són secundades més enllà dels grups o individues més pròximes. I l’únic que trenca amb aquesta dinàmica és la festa. Com aconseguir que aquest aïllament extrem en el que vivim en un lloc com Barcelona, una de les grans ciutats europees, amb aquest flux tan constant de turisme i mercaderies, no afecti i transformi com li doni la gana el nostre entorn?
    Amb tot això, volem dir que veiem la necessitat urgent d’establir llaços polítics i articular aquest arxipèlag de lluites, ja que pensem que de forma aïllada perden nitidesa i deixen camins entreoberts, entre les seves aigües, a un reformisme que nomes busca maquillar el sistema i no, com nosaltres, destruir-lo. 
    Aquests anys també han estat temps on el nostre cercle d’intervenció social s’ha anat tancant més i més sobre nosaltres, passant per alt tot allò que no tenia un discurs similar al nostre o una estètica guerrera. D’aquesta manera, ens hem anat disgregant, no només entre nosaltres, sinó també de les lluites dutes a terme per aquelles que mal anomenem “gent normal” (lluites veïnals i contra plans urbanístics, en defensa del territori, contra l’enduriment de les lleis, conflictes laborals) contribuint a ampliar la separació i una vegada més deixant el terreny lliure per les buròcrates i oportunistes que només busquen més poder i tornar qualsevol situació de conflicte a la normalitat. 
    El perquè d’aquesta manera de fer no és gens fàcil de respondre. No es tracta només d’un rebuig a certs discursos o bé de la negació a certs àmbits de lluita acusats de reformistes. A vegades ens hem vist envoltades d’unes dinàmiques que ens han estancat i portat cap a una inèrcia que es negava a canviar de direcció. Altres vegades la urgència de la repressió ens ha tancat a la lògica que comporta la seva resposta. Però també és cert que l’absència del debat i de discussió raonada s’ha fet notar. No han existit moments reals de trobada, propostes i elaboracions d’estratègies per afrontar el present. Han existit en canvi ridículs debats on cadascuna s’enrocava en postures estàtiques. Al final veiem que deixant de participar en moltes lluites amb reivindicacions i continguts no compartits en la seva totalitat o considerades massa parcials, s’ha perdut de vista la potencialitat subversiva del conflicte. Hem deixat d’intervenir als espais socials que ens son més incòmodes i no, com algunes vegades es pretén dir, que no ens pertoquen. Davant aquest fet existeix la sospita que ens hem tancat en un gueto on ens és molt més fàcil estar, ja que no hem de discutir sobre les nostres veritats compartides.
    La proposta no consisteix en tirar-se de cap sobre qualsevol conflicte que apareix al nostre entorn, sinó en intervenir en tots aquells aspectes que ens afecten realment. Actuar en el terreny d’on fa temps vam desertar i enfrontar-nos als problemes que se’ns plantegen. És hora de començar a fer-nos preguntes compromeses; Com compaginar el reformisme de certes lluites i reivindicacions amb la voluntat d’acabar amb el sistema? Com tenir presència en els espais polítics dominats pel reformisme amb un discurs coherent i combatiu? Com evitar caure en una fraseologia i discurs violent i guerrer que té més d’espectacular i estètic que de real, sense perdre el nostre horitzó de lluita?
Si som capaces de veure-hi més enllà d’una consigna, podrem trobar molts punts en comú amb altres lluites. Si hi participem com a afectades i des de la transversalitat, podem trencar les barreres que generen l’estètica i les diverses cultures polítiques que amaguen una possible afinitat. Només trobant-nos durant el camí es podrà desvelar què som i amb qui podem compartir el present. 
    Com evitar la recuperació sense acabar amb les lluites parcials? Si les veritables lluites provenen de les necessitats reals i no de pressupòsits ideològics, quins mecanismes eviten que les demandes assimilades apaguin les ànsies de la lluita?
    Necessitem tornar a sentir passió per la vida, polititzar-la completament, més enllà dels conflictes concrets, per evitar que els reformismes aconsegueixin els seus objectius i ens acomodin en una vida més habitable, malgrat que no sigui nostra.

 

http://terracremada.pimienta.org/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s